peus freds.
17/12 del 24, Trajecte Plaça Catalunya-Urgell (caminant)
Fa mesos que avisem d’aquesta tempesta, fa temps que sabem quin monstre ens aguaita, fa temps que sabem que això passaria… És hivern… i tenim es peus freds.
Diven pes carrer que sa primavera menteix (una personificació molt divertida he de dir), ens revoluciona ses hormones i feim coses boges, ens altera sa sang, diven “Cuando llega el calor los chicos se enamoran”... Me sap greu comunicar-vos que estan tots es mitjans equivocats (domés en part, quan arribi sa primavera ja en xerrarem).
Diria que quan us heu de preocupar realment és amb s’aparició des primer anunci de ses llums de Sant Pau. Aquell anunci desbordat de parelles aparentment perfectes (ell amb un abric prim de vellut i ella embolicada en una bufanda gegant i un gorro, però sense despentinar-se ni un poc) veient un espectacle de llums magmàtic, arribes a quedar bocabadat. Et fan creure que amb dotze euros (o vint-i-quatre + despeses de gestió, en el cas dels vincles) podeu demostrar que sou una relació perfectament estable, sa qual viviu amb es mateix nivell d’intensitat i enamorament (tot mentida).
Alhora que na Mariah Carey està dins es microones descongelant-se, Twitter (o en es seu defecte Bluesky) s’umpl de piulades nostàlgiques i desitjos a l’aire:
Un darrere s’altra, com menets de cordeta, tots volem recorrer es llums de Nadal a passeig de Gràcia (aquests encara són gratis) agafats de sa mà (o no) d’algú que ens faci treure mitja rialla, fer una xocolata calenta a qualsevol lloc gentrificat i després anar a dormir amb es llit calent. Sabent amb certesa que es matí següent podreu fer un cafè a sa terrassa, gaudint d’aquell soleiet d’hivern exquisit i tan necessari. Una petició a primera vista simple, però força complicada d’executar.
…
Per altra banda, en sa mateixa línia obri es programa “Que no surti d’aquí” na Juliana Canet, xerrant sobre una parella de famosos, que són ex i aquestes coses, i procedeix amb es següent statement:
—Ells es pensen que s’estan tornant a enamorar, i en realitat, ni tan sols és veritat. Fet produït per la mescla perillosíssima entre un record molt potent, un moment molt delicat a nivell personal i les ganes de follar-te un cos que ja coneixes. Clar, són tres ingredients que et poden dur cap a una desgràcia inevitable.
I la Marta Montaner segueix amb:
—I què és Nadal.
Afegeix na Juliana sa cirereta de:
—És el fet i les llums de Nadal, que ens confonen a tots.
No pot quedar de banda en Roger Carandell dient:
—Ens haurien de confinar a tots perquè estem a punt de cometre errors grossos.
A nes telediaris dirien que és una plaga de ràpida propagació (per contigüitat o disseminació), tothom perd es cap per intentar tenir es llit a bona temperatura sense haver de pagar calefacció. Jo ho entenc, sa vida està cara i viure a Barcelona més, però aquest pensament quasi intrusiu de necessitar un altre cos, és real o ve donat perquè quan obris aquella plataforma d’streaming tot són caràtules vermelles? O potser és un recordatori del fet que s’acosta Sant Valentí? (es departaments de màrqueting deuen fer fum)
Quin és es focus inflamatori d’aquesta infecció que patim tan a dins? És l’amor un virus d’hivern com es grip? Hi ha una vacuna (fast and safe) disponible? Estem davant una nova pandèmia?
Com resoldrem tots aquests dubtes nadalencs? Se’ns apareixerà un fantasma a nes nostros somnis durant tres dies seguits? Els Reis ens duran una bola de cristall màgica que respon totes ses preguntes de: Com? Quan? Amb qui? Per què? O algunes una mica més retorçades com: sa vida que mos hem perdut, realment no existeix? No existeix o no mos hem portat prou bé? Podrà na Juliana Canet calmar aquesta onada expansiva de feromones i embolics? Quan arribi sa primavera, que quedarà?
…
Tota una metàfora preciosa per reflexionar si l’amor se cerca, se fa o simplement apareix. M’agradaria poder ficar una gràfica comparativa de quan oficialitzen sa relació (això sí que està passat de moda) ses parelles i sa temperatura mitjana d’aquell dia. Desgraciadament, no n’he trobat, encara no n’han fet cap estudi (poca broma, és un bon tema per fer un doctorat). Però, ja sabeu allò que diven: “ull de sonada no falla la tirada” o alguna cosa així. Conseqüentment, m’haureu de donar un vot de confiança a mi i a aquesta teoria, sinó observau es vostros voltants i m’ho contau.
Esper que ja hàgiu fet sa carta als Reis, o que almenys tingueu pensat que hi escriureu. No demaneu “al·lota” com si fos això sa llista de sa compra, tampoc val “trobar l’amor” o coses versemblants, en casos concrets acceptaria un “vincular-se”, però fa mal de dir. Si vos som sincera, jo encara no l’he escrita, prou feines hi ha en controlar es termòstat de canostra, no sigui cosa ens infectem des deliri.
salut!
tot a @cateuser